Fotos: Paula Cristina
El grup de rock andorrà Komanem va encetar l’any a l’Auditori Nacional. L’audiència va poder gaudir del ritme de les cançons del disc “Nits en Blanc”, el segon de la banda, en què, segons les paraules del vocalista i baixista de la banda, Jordi Díaz, es percep una notable evolució de la feina del grup, així com una maduresa en alça.
El títol de l’àlbum coincideix amb el d’una de les cançons que hi trobarem, i s’inspira en la pròpia experiència dels artistes en el transcurs de la gravació del disc, període en què la major part del temps es passa a l’estudi i poca estona queda per socialitzar o dormir, d’aquí la referència a les nits en blanc; una experiència traslladable a tothom, ja que molts hem passat dies sense descansar, no necessàriament absorbits per la feina o les preocupacions, segur que qualsevol és capaç de recordar una nit on les hores de diversió han eclipsat les que, per regla general, assignem al son.
Komanem va debutar l’any 2.016 amb el disc “El silenci es viu”, que incloïa un repertori de 10 cançons sorgides de l’art i la ment dels quatre membres de la banda: Jordi Díaz (veu principal i baix elèctric); Jordi Solé (bateria i veus); Joao Gomes (guitarres i veus); i Mario Cruz (guitarres), quatre compositors que van començar a actuar en sessions jam, al costat d’altres músics d’Andorra.
Les afinitats i gustos compartits dels quatre els van anar atansant i suggerint la idea de formar un grup independent, com acaba succeint; el progrés continua plasmant-se en la seva feina, que salta d’interpretar versions d’altres cantants a crear obres pròpies. Komanem es defineix com un grup de rock català, nínxol on els seus singles encaixen i inciten a qui els escolta a deixar-se endur pel ritme i l’eufòria característics del gènere, corroborats per les notes dels sis temes que basteixen “Nits en Blanc”: “Somni”, “El color de la guerra”, “Aquest bar està fet per mi”, “Vell mariner”, la ja esmentada “Nits en Blanc”, i “Llegendes”, que Jordi Díaz ha reconegut com la seva preferida.
Des del seu debut, els Komanem no han parat de concedir bolos i concerts, sobretot a Catalunya, i abans d’actuar a l’Auditori Nacional van confessar sentir-se més pressionats que de costum, adduint que “tocar a casa” és molt bonic però precisament per això s’incrementa la urgència de fer-ho bé i satisfer expectatives. Per altra banda van remarcar que, en un futur, esperen més recolzament per part d’organitzadors i institucions, amb l’objectiu de consolidar la seva presència al país, manifestant el seu desig de treballar més a Andorra que a l’estranger, a la inversa del que els està passant a hores d’ara. Han remarcat que al país hi ha molts talents que no estan rebent el ressò merescut i han incitat a escoltar el què vol la gent, quina música té ganes de ballar. “Tocar a casa val més que els diners”, han conclòs els membres de Komanem.
